www.aplecmariola.com Pàg. Anterior Pàg. Principal

Història de les danses de Beneixama
LES DANSES DE BENEIXAMA I D'ALTRES FESTES TRADICIONALS

LES DANSES
     Al nostre poble,  les danses eren i són ballades als carrers o a la plaça de l'Ajuntament, de on pren forma el ball, al llarg si és un carrer, o en rotgle si és una plaça. El motiu per ballar-les podia ser qualsevol festivitat o esdeveniment familiar, bones collites o simplement per passar-ho bé. Amb tota seguretat, la majoria de nosaltres encara recordem la popular cançoneta que de menuts escoltavem a la mare, la iaia o una tia  per tal d'aprendre les primeres passades:

      
"A les danses toquen
        al carrer Major.
        Eixirà la canyua
        amb el seu mocador.
        Sabatetes blanquetes
        mocador de color.

        A les danses toquen

        al carrer Major.”

   
    Eixe va ser el motiu pel qual, a finals dels anys 70, es formà el Grup de Danses de Beneixama, quan un grup de joves, preocupats per la imminent desaparició de les Danses, es proposa recuperar i recopilar les distintes passades i ensenyar-les a les noves generacions. Actualment encara es ballen durant el Novenari de La Divina Aurora, una vegada finalitzades les Festes de Moros i Cristians que es celebren del 6 a l´11 de setembre en el seu honor; el primer dia de novena, l´11 de setembre, de paisà o roba de carrer i l'últim,  el dia 19, ja amb la corresponent indumentària de ball. S'aprofita també per dur a terme l'actuació del nostre grup i d'altres de fora al llarg d'aquestos nou dies.
    La dansà de Beneixama es caracteritza pel seu ritme cadenciós, lent i harmoniós,  com una cançó morisca, introduint algunes melodies ben populars del nostre folklore valencià. Comença amb una comitiva dirigida, generalment, per una persona o parella anomenada "Cap de dansa" que inicia la dansa. La resta dels balladors s'incorporen a poc a poc. Segueixen el ritme del tabalet i en iniciar la melodia, fan evolucions i mudances. La dansa va repetint-se, els balladors van canviant les passades, fent-les cada volta una mica més complicades. El ball acaba amb el "fandanguillo" on  s'estableix un repte o desafiament entre els músics i els balladors. El ritme va fent-se més ràpid fins que un dels dos bàndols, balladors o músics, es dona per vençut i es retira del ball. I es que són els músics de la banda local els que, asseguts enmig de la plaça, porten amb els seus instruments el ritme de les diverses melodies que en altres pobles de la nostra Comunitat ens ve marcat per la dolçaina i el tabal.  Tot i així, des que es va constituir fa uns anys “El Reclot”,  colla de dolçainers i tabaleters local, també s'han incorporat a les nostres actuacions i com no a la popular dansà.
 

LA FESTIVITAT SANT ANTONI
    El 17 de gener es celebra la festivitat de Sant Antoni Abad amb la tradicional foguera a la Replaça de l'Església,  després de la processó del sant, per tal de torrar l'embotit i berenar. Des de fa uns anys s'ha recuperat l'antiga tradició d'anar arreplegant pels carrers del poble llenya, cartró, mobles vells ... al ritme d'una cançoneta ben popular i senzilla: “Llenya a Toni, foc al dimoni”, la qual ens parla del foc com a element purificador; es tracta, sens dubte, d'una peculiar manera de començar l'any amb bon peu, ja que segons la tradició, el foc ens ajuda a espantar els mals esperits i cuidar de la nostra hisenda. Des de 1.984, un   grup d'amics del poble s'ha encarregat de revitalitzar-la amb gran encert pel que fa a la seua acollida entre els veïns de Beneixama.
 

LES CANÇONS DE NADAL
   La nit de Nadal, encara és manté  ben arrelat el costum d'anar de casa en casa per “demanar l'asguinaldo o arguinaldo”. A banda dels xiquets i joves que omplin de cançons els carrers del poble,  el Grup de Danses ve recopilant des de principis dels anys 70  nadales tradicionals; així,  any rere any,  cada 24 de desembre, rondalla i balladors, recorren cantant els carrers i cases d’alguns veïns per felicitar-los. Els últims anys,  altres agrupacions locals com la Colla de Dolçainers i alguns  membres de la Banda de Música també s’han incorporat al recorregut, donant a la nit un peculiar ambient, on la màgia de la música i el cant són els seus protagonistes . Entre d'altres melodies pròpies de Beneixama cal destacar: “Baixen cantant i ballant” del mestre Vera i la popular i anònima “A la run, run”,  nadala que es cantava a les reunions familiars.

EL CÀNTIC DE L'AURORA
    Des d'un punt de vista religiós es tracta del càntic  més antic, el qual s'interpreta pels carrers de Beneixama la nit de Sant Joan, ja de matinada, entre el 23 i el 24 de juny. Encara que algunes de les seues estrofes s´han mantés per tradició oral des del segle XIX,  serà a la primera dècada del segle XX quan de la mà del poeta Pastor Aycart i del músic Miguel Parra, dos dels personatges més destacats del panorama cultural de la nostra localitat d'eixe moment, s'adapte una nova versió que és la que a nosaltres ens ha arribat. Es composa d'una tornada que canta conjuntament tot el poble, i de diverses estrofes interpretades pels solistes acompanyats per la banda de música local. Ja als anys 40 d'eixe mateix segle, s'incorporarien noves estrofes o cobles composades per altre afamat poeta local, José María Milán. Cal destacar la bellesa d'aquest càntic que sona enmig de l'obscuritat i el silenci de la nit on l'emoció embarga als assistents.
   També destacar que en 1.931, durant la Segona República, al prohibir-se l'himne nacional o “Marcha Real”,  va nàixer l'actual Himne de la Mare de Déu, popularment conegut com la “Marcha Aurora”, composició realitzada pel músic Manuel Parra Bernabeu i pel poeta José María Milán, els quals també foren els autors per eixos mateixos anys de dos dels motets més emotius que s'escolten amb gran fervor popular a l'eixida i la tornada de la Divina Aurora al seu santuari durant la celebració de les Festes de Moros i Cristians : “Estrella de la mañana”  i “Despedida a la Virgen”.

CÀNTIC DELS MAJOS
   
Es tracta d'una tradicional festa de primavera que té lloc en la nit del 30 d'abril a l´1 de maig. El seu origen és precristià i per tant,  profà,  relacionant-se amb els ritus primitius de la fertilitat de les plantes, animals i persones. Actualment són molts els pobles que intenten recuperar-los i el nostre Grup de Danses ha volgut participar-hi en esta expressió de folklore rescatant de l'oblit tant el “Maio” tradicional que es cantava a la Verge fins a finals del segle XIX  perdurant com a cançó viva fins al primer terç del segle XX , fins i tot  també com a cançó de Nadal, com per altra banda els “Maios” o Majos de ronda, serenates de l'època que tot i haver canviat els costums socials encara s'interpreten a peu de balcó per l'estudiantina del nostre poble.  És per això que des de l'any 2.005 els membres del Grup de Danses hem recuperat aquesta tradició que ens agradaria anar assolint any rere any, ja que l'acollida del nostres veïns ha estat immillorable, la qual cosa ens anima a seguir pel mateix camí.

www.aplecmariola.com Pàg. Anterior Pàg. Principal