www.aplecmariola.com Pàg. Anterior Pàg. Principal

HISTÒRIA DE LES DANSES A PENÀGUILA - XI APLEC 2015
PENÀGUILA


Penàguila 1968

Dansà de Penàguila - Descàrrega MP3

GRUP DE DANSES PUNTA I TALÓ
Patrín Domenech LLorenç
patdollo@gmail.com

El poble de Penàguila, un clar exemple que un poble pot ser xicotet en tamany però gran en història i folklore. De la mateixa forma que el seu poble es protegia per antigues torres i muralles, la gent de Penàguila ha protegit amb il·lusió i fermesa el seu patrimoni artístic, recuperant la dansa que ja s’havia perdut. D’aquesta forma han evitat que desaparega part de la seua història i que hui puguen mostrar-la al seu poble en celebracions com els Santets de la Pedra, Sant Isidre, el 9 d’octubre i les festes patronals.

HISTÒRIA DE LES DANSES DE PENÀGUILA
De les danses de Penàguila, per la seua antiguitat, no tenim cap documentació escrita. Per tant, no s´ha pogut transcriure la seua història des dels seus inicis, però sí, la dels últims anys, la que la gent gran del poble recorda.
Les  nostres danses són un ball que ha sobreviscut i que, excepte  a la Guerra Civil, on no es ballaven per no celebrar-se festes religioses, s´han mantés sempre; bé gràcies a que la Banda de Música les va assumir, després de què aquestes originàriament es tocaren amb  el tabal i la dolçaina, instruments tradicionals que ni les persones més grans recorden; bé perquè persones entusiastes que les interpretaven  o ballaven les transmetien a les noves generacions,  com per exemple el” tio” Batiste el cotxero, qui al sindicat de llauradors ensenyava els passos i la cadena d´aquestes, o d´altres persones anònimes que feien noves passades i el poble adoptava com a pròpies… és el cas de la de Consuelo, la d´Eliseta…
Les danses de la nostra vila han evolucionat amb el pas del temps, han sofert modificacions vàries: la substitució dels instruments originals pels de la banda, les dades en què es ballen, els llocs on es dansa, l´ús de les postisses ( les quals s´han recuperat després de què als anys 60 deixaren d´emprar-se) , la indumentària típica, l´avís o senyal  al quart colp de plat que indica als balladors actuals, quan han de començar a dansar i que antigament no existia… Qui no recorda, mentre tocava el tabalet i anàvem fent  rogle, a algú que diguera “quina fem? “ i que en eixe moment s´acordara la passà que s´havia de ballar?… Tots aquests canvis  són, en definitiva, els que fan que una tradició popular com la nostra es mantinga i no acabe desapareixent.
Aquestes composicions  mai s´han ballat fora de Penàguila, excepte als anys 60 en alguns esdeveniments,  i actualment als Aplecs de la Mariola  o en diferents intercanvis. Menció especial mereix la participació d´un grup l´any 1962 en el concurs de danses i balls populars, celebrat al Teatre Principal d´ Alacant i organitzat per la Secció Femenina . Així, es va triar a sis parelles que  acompanyades per tres músics, Pep Picó al clarinet,  Pep Gisbert “ petaca” a la bandúrria i Puxol al tabalet ,  van interpretar les danses i el ball de l´U  representant-nos , molt dignament, en un esdeveniment tan important.
El grup de balladors  que van anar a Alacant estava format per: Luís LLinares i Patrín Mullor - Gonzalo Company I Pilar Mullor - José Llorens i Paquita Benavent - Miguel Blanes I Loreto Sanz - Eduardo Blanes i Mª Reme Cabrera - Cesar Ibañez i Paca López.
Encara que La Societat Musical sempre ha tocat les danses d´oïda  va ser en motiu del seu Centenari , celebrat el 2010 , quan l´Agrupació  decideix deixar constància d´aquestes, plasmant-les en paper…sent Pablo Blanes l´encarregat de fer els pertinents arranjaments musicals  per a després , acompanyat d´altres components més, gravar un CD i un DVD. A aquests materials s´ha intentat fer una reproducció el més fidel possible d´aquest ball i melodies , una recopilació tal i com els les van ensenyar a aquelles persones que l´any 62 les van interpretar al teatre d´Alacant, i a les quals ja hem esmentat anteriorment.
També,  amb la finalitat de què tots els balladors facen la mateixa passada i no com abans, que cada grup de gent en dansava una de  diferent, s´acorda posar  un ordre a l´hora de ballar-les quedant de la següent manera:
1a L´encarà
2a Punta i taló
3a La volta en tres patades
4a El tio Batiste
5a La de Consuelo
6a L´encontre
7a Cap amunt i cap avall
8a La d´Eliseta
9a El bull bull
Com acabem d´enumerar, es tracta de nou melodies senzilles  amb una cobla seguida d´una tornada, de les quals s´han fet les corresponents partitures. Cal dir, però, que hui per hui, hi ha nou passades més , que hi ha que sumar a les ja anteriors, que s´han recuperat en part, ja que s´han coreografiat però encara no s´han escrit: quatre de les antigues que s´havien quedat fora de la dansà actual ( La redona, Punta i taló en tres patades, La culaeta i El pas pla) i cinc noves que s´han creat . I  que esperem  en un futur molt proper puguem mostrar i compartir amb la resta del poble!.
Des del grup actual de danses Punta i Taló desitgem que la nostra tradició, les nostres danses, com a ball típic i genuí que ens representa, segueixen tan vives com sempre i per això  estem disposats, des de la nostra humilitat , a ensenyar-les a tots aquells que vulguen aprendre-les i gaudir-les.
PUNTA I TALÓ
, Grup de danses.